Fer del coneixement dels idiomes estrangers una prioritat de país
L’Observatori dels Idiomes vol mostrar amb indicadors la diferència entre l’oferta i la demanda de competències lingüístiques.
Amb la Iniciativa pels Idiomes es volen impulsar propostes per millorar l’encaix entre oferta i demanda, augmentar el coneixement d’idiomes i potenciar la competitivitat de les empreses.
Amb la recerca d’informació sobre indicadors i dades que permetin radiografiar el nivell d’idiomes de la població, la demanda de competències lingüístiques i l’oferta d’idiomes actual.
Segons l’informe d’Education First del 2023, Catalunya té un nivell ‘mitjà’ de coneixement d'anglès (537 punts), que la situen en un lloc similar a Itàlia (535). I per sota de Països Baixos (647 punts), Àustria (616) o Dinamarca (615), amb un domini ‘molt alt’.
Les dades parcials indiquen que hi ha hagut una lleugera evolució positiva en el coneixement d’idiomes a la primària i secundària, tot i l'estancament dels darrers cursos.
La Formació Professional a Catalunya disposa de mòduls específics d’anglès a la major part dels cicles, però no hi ha encara dades sobre l’èxit de les mesures preses.
Les universitats catalanes disposen d'un programa de terceres llengües, però acreditar el nivell B2 d'una llengua estrangera per obtenir un títol universitari segueix sense ser un requisit.
Un millor alineament de l'esforç en els diferents nivells educatius, facilitaria l'adquisició del nivell requerit a la vida professional.
69,3/100
73,9/100
7,1/10
6,96/10
33,9%
| Anglès 61,93% |
| Francès 23,89% |
| Alemany 12,04% |
| Italià 4,73% |
| Portuguès 3,98% |
| Altres 3,66% |
46,5%
de les empreses perden capacitat negociadora per manca d'un bon nivell d'idiomes
86%
de les empreses demanden idiomes a les ofertes de treball, el 55,8% només l’anglès, i el 27,9% afegeixen un segon idioma
81,4%
de les empreses considera important el coneixement d’un idioma estranger per a les feines directives; el 74,4% per les feines al departament de màrqueting i comercial; i el 63% per a posicions tècniques industrials
| 2018 | 48% | 24% | 15% |
|---|---|---|---|
| 2019 | 49% | 25% | 20% |
| 2020 | 38% | 21% | 28% |
36.548
Persones estudien idiomes a les 45 escoles oficials d'idiomes
67.753
Persones estudien idiomes en programes de formació per l'ocupació per a persones treballadores ocupades
61,9%
percentatge d’alumnes que estudien primera llengua estrangera a educació infantil - 2n cicle
*curs 2021-22
100%
percentatge d’alumnes que estudien primera llengua estrangera a educació primària
*curs 2021-22
100%
percentatge d’alumnes que estudien primera llengua estrangera a l’ESO
*curs 2021-22
95%
percentatge d’alumnes que estudien primera llengua estrangera al batxillerat
*curs 2021-22
100%
dels cicles formatius de grau mitjà incorporen un mòdul d'anglès
30%
dels cicles formatius de grau superior incorporen un mòdul d'anglès
L’estudi What works, de l’Observatori dels Idiomes FemCAT, mostra que no hi ha evidència sòlida sobre pràctiques lingüístiques que ajuden a la internacionalització de les empreses, però sí sobre els mètodes pedagògics que poden ajudar a millorar el coneixement de l’idioma.
Instrucció planificada, que inclou pràctica guiada, exageració en la vocalització i aprenentatge basat en tasques. Efecte: mitjà, millora de l’aprenentatge especialment en gramàtica i en la identificació natural de paraules.
Realitat virtual, realitat augmentada, narració digital o altres eines tecnològiques. Efecte: mitjà, positiu en la qualitat de l’escriptura i la millora del vocabulari.
Aplicacions, SMS i altres. Efecte: baix, però desapareixen les limitacions físiques i destaca la millora de la comprensió oral.
Deixant que l’alumnat assumeixi la responsabilitat del seu aprenentatge. Efecte: mitjà, amb l’impacte més gran en la millora de l’expressió oral.
L’esforç per millorar el coneixement d’idiomes s’ha de fer a tots els nivells: estudis reglats, formació ocupacional i de la població en general.
Un baix nivell de coneixement d'idiomes empeny cap a la formació ocupacional l'ensenyament generalista dels idiomes estrangers: seria més efectiu que l'esforç del sistema professional se centrés en els continguts específics de la feina a desenvolupar.
No només els coneixements d’anglès són importants: llengües com el francès o l’alemany també són un capital essencial.
Potenciar les llengües estrangeres no vol dir abandonar el català, al contrari, quan les empreses es fan internacionals, mantenir el català els resulta més fàcil. Les persones bilingües tenen més facilitat per adquirir una tercera llengua.
La demanda de coneixement d’idiomes és transversal a tots els llocs de treball. Varia l’eix de competència necessari (entendre, parlar, escriure, llegir) segons professió i lloc de treball, i augmenta la demanda a mesura que ho fa la responsabilitat del lloc de treball.
La demanda d’idiomes per part de les empreses és dinàmica i s’autoregula: per incrementar la competitivitat a través de la internacionalització, cal empènyer dins i fora de les empreses.
Un model d’indicadors consistent que serveix de control i de guia sobre l’evolució d’oferta i demanda de coneixement de llengües estrangeres a Catalunya.
Perquè hi ha consens que el coneixement de llengües estrangeres és un element important per a la competitivitat de les empreses, que ara mateix no disposa d’eines que permetin mesurar-ne l’evolució, i en conseqüència no es pot avaluar tampoc l’impacte al país de les mesures que es prenen.
La Iniciativa pels Idiomes neix del compromís de les principals entitats del món empresarial amb la millora del coneixement de llengües estrangeres com a eina de competitivitat de les empreses i de progrés professional de les persones.